El ioga no soluciona una cultura tòxica

El ioga no soluciona una cultura tòxica

Durant els darrers anys, hem assistit a una explosió d’iniciatives de benestar laboral. Sessions de mindfulness, fruita fresca a l’oficina, subscripcions a apps de meditació i tallers de gestió emocional. Les empreses volen cuidar a les persones. O això diuen.

Les xifres semblen donar suport a aquesta tendència: segons diversos estudis internacionals, més del 70% de les empreses compten ja amb una estratègia formal de benestar i gairebé el 67% han incrementat la seva inversió en aquest àmbit des de 2020.

Però si preguntem als equips, la realitat és una altra.

Tot i l’augment de recursos i iniciatives, la majoria de persones continua sentint-se igual de cansada, igual de desmotivada i igual de desconnectada de la seva feina. Estem invertint més que mai en benestar, però no veiem resultats reals.

La pregunta és: per què?

El problema no és la manca de fruita o ioga

El benestar laboral no es pot construir amb maquillatge. No n’hi ha prou amb posar una catifa de ioga a la sala de fromació o fer un webinar sobre atenció plena. Aquests recursos poden ser útils com a complement, però no són la solució si el problema de fons és estructural.

Quan una persona està desbordada, desconnectada del propòsit de la seva feina, no escoltada pel seu responsable o sotmesa a una cultura que premia estar disponible 24/7, cap meditació diària li farà recuperar l’equilibri emocional. És com voler baixar una febre amb una compresa freda mentre el cos lluita contra una infecció greu.

I aquí és on moltes empreses s’equivoquen.

Els errors més habituals

Moltes organitzacions han entès el benestar com una estratègia de branding o de retenció, però no com un canvi profund. Això les porta a cometre alguns errors habituals:

  • Superficialitat: es posen en marxa iniciatives estètiques que no ataquen les arrels dels malestars.
  • Desconnexió: les accions de benestar es decideixen des de direcció sense escoltar les necessitats reals de les persones.
  • Incoherència: es parla de cuidar però es manté una estructura de lideratge basada en la pressió, la desconfiança i el control.
  • Aïllament: es delega el benestar als departaments de persones, però no s’integra com a valor transversal dins l’estratègia de negoci.

Amb aquest plantejament, el benestar no transforma. Només decora.

El benestar real és una decisió estructural

Si volem que el benestar sigui més que un eslògan, cal repensar com treballem. I això vol dir actuar sobre els fonaments de l’organització.

Aquí tens tres accions clau per començar a fer-ho:

✅ 1. Redissenya els llocs de treball perquè tinguin sentit

Moltes persones pateixen perquè no entenen quin valor aporta la seva feina. Fan tasques repetitives, desconnectades del propòsit global, amb eines obsoletes o processos absurds. El primer pas per reduir el desgast és revisar com s’estructuren els rols, si són clars, viables i orientats a resultats tangibles. A vegades el millor pla de benestar és simplement eliminar càrregues inútils.

✅ 2. Forma els líders per acompanyar, no només exigir

Un bon líder no és qui més controla, sinó qui genera confiança, escolta i sap adaptar-se a les necessitats de l’equip. Quan els comandaments intermedis reben formació en lideratge emocional, comunicació i gestió de conflictes, l’impacte sobre el clima laboral és directe. No podem parlar de benestar si els referents del dia a dia no tenen eines per gestionar persones amb sensibilitat.

✅ 3. No tapis els problemes estructurals amb iniciatives boniques

Si tens una cultura que premia el presentisme, la hiperproductivitat o el silenci davant dels errors, no esperis que una sessió de ioga a la setmana canviï res. El benestar comença per revisar la cultura: què es valora realment? Quin comportament es premia? Com es gestionen els errors? Com es prenen les decisions?

Les empreses saludables són aquelles que s’atreveixen a mirar-se per dins amb honestedat.

Del benestar decoratiu al benestar estratègic

Passar del benestar cosmètic al benestar real implica canviar la mirada. No és una qüestió de pressupost, sinó de coherència i valentia. De posar les persones al centre, no en el discurs, sinó en les pràctiques diàries.

Algunes empreses ja ho estan fent. Han començat a mesurar el clima laboral, a establir protocols contra l’estrès, a revisar la seva cultura amb perspectiva i a fomentar converses reals sobre salut mental. No és un camí fàcil ni ràpid, però sí transformador.

Conclusions

El benestar no és una app, una meditació ni una fruita al matí. És una estructura que permet treballar amb sentit, amb límits sans, amb lideratges empàtics i amb espais per expressar-se sense por.

És una aposta estratègica per retenir el talent, reduir la rotació i millorar els resultats a llarg termini.

Si vols un equip compromès, comença per revisar les bases. No posis un pegat bonic sobre una cultura que desgasta. Redefineix-la. Perquè cuidar és també qüestionar, escoltar i transformar.


I a la teva empresa, el benestar és estratègia o només màrqueting? 🚀